què és l’escepticisme?

Fa molts anys, en plena crisi dels valors de la Grècia “clàssica”, va sorgir un seguit de pensaments enfocats plenament a la ètica i la moral, com ara l’estoïcisme, l’epicureisme, els cínics… Pirró de Elis va pensar llavors que la decadencia de la veritat era causada per la existencia dels dogmatics. Cada secta tenia el seu criteri propi de veritat, que curiosament es contradeia moltes vegades amb la resta. I aqui és on Pirró va començar a pensar… què és la veritat?

Basat en un principi bastant relativista, aquest pensador va iniciar el que per molts seria el cancer de la filosofia i per altres una corrent necessària per assolir la veritat: L’escepticisme.

Curiosament, els anys han anat passant i l’escepticisme sembla perdut, sense rumb, derruït… però això és causa de la pèrdua del valor de la filosofia en el món actual i del creixement de la idea que la ciencia és l’únic pensament i saber capaç de donar guanys econòmics… un cop més els diners han pogut més que la recerca de la veritat. I jo em pregunto, què és la veritat?
No es pot saber, cada fonament, cada creença, esta en mans del nostre saber. Com podem arribar a afirmar que tot el que tenim davant es cert? Som capaços de descriure tota la realitat? Realment sabem? La ignorància camina cada dia pels carrers, agafa el metro, esta al bar xerrant i bebent. Aquesta ignorància viu feliç, però viu també enganyada. Si a molts ens sembla absurd que la gent segueixi creient en el Déu cristià, perquè no ens sembla absurd creure en les matematiques? Tan l’un com les altres són
producte de la nostra ment, i per molt que se’m digui que les matemàtiques estan en la naturalesa… no serà que hem intentat demostrar que està quan potser no és així? El poder del llenguatge es molt gran, si tu agafes i mentalment crees una idea (un grafet és un algo que té quatre potes) i després et topes amb allò descrit (ostres un gat, una taula, una cadira, un gos… heus aquí uns quants grafets!), és que hem assolit una veritat? Si amagues un objecte entre uns arbustos i despres el trobes entre aquells arbustos, de què serveix enorgullir-se? Doncs el mateix amb els fonaments matemàtics.

La falsetat omple les ciutats d’aire contaminant, si no som capaços de ser sincers amb els nostres companys… com podem ser tan incrèduls per acceptar com a cert tot el que ens diuen? Això és ridicul.

per acabar:

Volem jugar amb tu, poder mirar els teus somriures, abraçar cada frase amb les orelles ben obertes, degustar els pensaments que ens infonts, que ens aclaren les realitats. Veritat, perduda en les paraules jeus pacient, esperes que la gent et trobi… però no! no podrà ser…

Ens hem deixat captivar per la falsetat.

5 comments on “què és l’escepticisme?

  1. Doncs jo em considero anti-escèptic: no crec qn conspiracions ocultes, alló que és cieníficament demostrable a mi em serveix com a principi sobre el qual erigir el conexment, sense el qual la ciència mai hauria pogut evolucionar.
    no soc dogmàtic prò crec que dubta de tot perqué si, sense més, és un parany perque qué en deturem eterament donantvoltes als mateixos conceptes sense aportar res de nou.

  2. blaco-nuclear ha dit:

    coincideixo, en part, amb tu Arqueòleg. Dubtar constantment de tot et deixa en un immobilisme cancerigen.

  3. conjuntbuit ha dit:

    no es dubta pq si… hi ha un pq pel qual dubtar i es la pluralitat de discursos, la peticio de principis, el regres al infinit i tota una serie de falacies que ens porten a creure’ns les coses sense posar-hi una mica de dubte.
    sense aquest la ciencia no hagues avançat, evolucionat. Popper va crear el metode hipotetico-deductiu on acaba afirmant que no hi ha cap veritat absoluta. Kant diu a la critica de la rao pura que la ciencia ens explica els fenomens pero no la cosa en si. I aixi infinitat de pensadors que van passar una etapa immobilitzats per l’esceptiscisme fins que van crear.
    crear és al cap i a la fi el que hauriem de fer, no creure.

  4. A mi sempre que em parlen d’escepticisme em ve l cap el mític cas de Michael Focault que, despés de posar en dubte la relació entre VIH i SIDA i plantejar que tot era una conspiraició mundial homofòbica, va morir víctima d’aquesta enfermetat.

    L’ESCEPTCISME MATA!

  5. conjuntbuit ha dit:

    Llàtima que Foucault no era esceptic…

    Guerres pel control economic, sobreexplotacio dels recursos naturals, els trangenics com a solucio a la superpoblacio humana, sistemes politics que ens fa sentir com a titelles…fins a quin punt la racionalitat mata?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s