Contra l’alcohol
Aquest mes de juliol que de dies en porta pocs he decidit deixar de beure alcohol, en certa mesura perque portava masses dies consumint cerveses sense parar, en certa mesura per descansar el fetge despres d’anys de beure.
És un projecte difícil ja que el consum està tan estés i tan ben acceotat que tothom s’estranya quan ho comento… “Perquè per vacances?” “Però si és cap de setmana” ” Una copeta no et farà res” “I això per a que et servirà?”… després d’un cap de setmana on he vist fins on pot arribar la gent quan va embriagada i amb altres substàncies al cos, crec que ho deixaré rotundament per sempre. Bé, a un copeta de vi no m’hi negaré, però s’ha acabat les cerveses per la tarda i la nit, els cubates, les ampolles de vi senceres per sopar…. prou! Ja no vull continuar donant diners a l’estat amb una droga tan permesa i que tan mal pot arribar a fer. Radical, em diràn algunes persones, doncs si, però ho trobo necessari.
I perque estic en contra? Per que el consum esta molt estés i ningú cau en el fet de que és una droga. Per que no li trobo sentit al beure, igual que quan feia les coses sense anar embriagat tampoc li trobava el sentit… necessito tornar a tenir un que pel qual pensar i reflexionar, des de fa un parell de mesos la meva capacitat intelectual ha decaigut i això ho haig de recuperar, li donava les culpes a aquesta decadència al munt de projectes que tenia, però no, l’alcohol és el veritable culpable.
Així doncs, des d’avui ja ho tinc decidit, s’ha acabat d’una vegada per totes aquesta merda de substància que ennuvola el cervell i embruta el cos apagant la seva energia lentament.
Jo he decidit abandonar la cervesa i el vi pels combinats i els coctels!
Si vols abandonar l’alchol és perque no coneixes els daikiris, els mojitos o els Cosmopolitans
No deixo l’alcohol pq no m’agradi ni per les ressaques, el deixo pq el meu cos necessita una parada técnica.
A les festes de Terrasa em vaig pasar la nit a base de mojitos de cinc euros el litro… L’hurricane també és un bon coktail!
Fa 19 anys que sóc abstemi i al desembre faig els 20…(vamos que no he begut en la p.. vida) i no passa absolutament res.
El problema de l’alcohl és fer-ne d’ell L’EXCUSA PERFECTA. I el més tràgic és què al darrera s’hi amaga el perfil de la nostra hipòcrita societat post moderna. Aquella que tot ho consumeix, que tracta a les persones com a simples objectes per a la realització dels seus efimers interessos,que fa de l’altre quelcom d’usar i tirar, i que acaba sent incapaç de mirar més enllà del seu rodonet melic. Quan ens comportem d’aquesta manera vers l’altre, si tenim la sort d’haver.ho fet sota els efectes de l’alcohl, invoquem que el nostre actuar fatídic va ser fruit de l’embriaguesa del moment. Obviem així tota responsabilitat vers ningú, vers un mateix. De fet els altres no ens importen gaire, son mers objectes, ja ho hem dit. Utilitzem l’alcohl com l’excusa perfecta per evadir tota consequència amb els nostres pròpis actes, sense reconèixer que desde aquell fosc amagatall es deixa veure l’escletxa de llum del que veritablement som. Però almenys així dormim tranquils. O no.
Jo el que no puc entendre és que es begui per diversió. Tinc amics que m’han arribat a dir que si no bebia no podria coneixer la diversió de l’alcohol. Em sap greu per a ells però no tindré mai aquesta “sort”.
Deambular: és l’excusa perfecte si només hi poses l’alcohol. Encara que s’ha de tenir en compte que hi ha moltes accions que no duries a terme si no anessis embriagat ja que aquesta substància inhibeix i fa crèixer de cop i volta el ‘libre albedrío’ fins a punts, a vegades, gairebé irracionals… com totes les drogues preses amb desmesura.
Tot i això s’ha de ser responsable dels actes que has comés ja que tal com diuen ‘els borratxos i els nens mai menteixen’. Si l’embriaguesa t’ha portat, per exemple, a discutir amb els teus amics és pq realment hi havia quelcom que no estava bé en la relació i s’ha de fer una reflexió dels perquès. Aleshores no dorms tranquil, t’ho asseguro.
Angel: La gent creu que es diverteix pq esta desinhibida i fa moltes més tonteries. He arribat aun punt que em diverteix més una bona conversa que no pas haver d’estar fins a dalt d’alcohol per poder passar-m’ho bé.
conjuntbuit: on comença la irracionalitat dins d’un mon de racionalitat imposada? i si aquests punts de ‘libre albedrio’ dels que parles formen part d’un tot maravellosament surrealista i no poden parcelar.se a la nostra lliure voluntat?
Si suposem que aquests punts estan en un tot surrealista, aleshores són inconscients i allò inconscient és el que no és racional. La lògica no és imposada, imposat és un idealisme o un dogmatisme… una creença.
Utilitzar la raò és pensar i després actuar prudentment, conscientment i atenent a les conseqüencies. La bojeria ens fa sortir dels límits de la rao i per això es denomina irracional… aleshores no tens cap mena de control sobre els actes que fas i no hi ha voluntat pròpia en els actes. Si et refereixes a això, i l’alcohol és una porta a aquest tot surrealista i inconscient, on queda l’excusa dels actes que has fet ebri si no estan en el tot real?
Tot és igual de real, el més racional i més inconscient, i per tant els teus actes ebri es troben en lo real també. No hauriem de necessitar cap excusa per obrir.nos i vibrar amb cada petit detall. (tot i que això no té a veure ja amb la meva primera intervenció que parlava de fer us de l’alcohl com l’excusa per poder utilitzar despòticament a l’altre i no valor.lo com a un fi en ell mateix, sino buscar sols el meu benefici pròpi. Son dos temes direfents)
Certament, seguint amb el que deies, la bojeria ens fa sortir dels límits de la raó, i per això es denomina irracional. Però els limits del que s’enten per BOIG els marca la societat que ens envolta. I per tant tmb marca el que és raonable i el q no. Una societat, que som nosaltres, que ha perdut la inocencia i la ingenuitat, i que ha oblidat l’espurna del deixar.se portar, del permetre’s sorpendre’s, del abandonar.se a gaudir de tot com si fos el primer cop. Quan ens sentim insegurs ens creem una barrera infranquejable i retornem a l’inautenticitat creada del nostre espai segur. Ens amaguem dins d’allò controlat i conegut i ens perdem el VIURE, l’experimentar. Parlem llavors del que farem després sense gaudir del ara, pq així tornem a agafar amb les mans el temps sabonós que ens rellisca. No som ja capaços de veure’ns fracassar, d’acceptar el joc vers una situació plantejada, xk ja no sabem jugar. Això és de crios. Temim por al ridícul. Ens tanquem com petxines vers el que ens porta a perdre el control, i la racionalitat és innegablement control, és prudència. L’alcohol sembla que ens allibera i ens permet treure aquesta part absurda, i que maco que és l’absurd!!! Però que trist que sols el poguem deixar sortir sota els efectes etílics d’una nit “boja”.
És surrealista saltar a les 5 de la matinada de butaca en butaca en un teatre buit, ho és tmb. estar durant una hora parlant dels pallassos i que aparegui algú dient que és pallasso polític sense haber sentit res de la conversa, ho és d’igual manera sentir la dilatació del temps aparentment inesgotable quan tens una nit per davant sense plnejar. I esdevé així justament perque no està controlat, pq apareix i pq tu fas d’allò quelcom especial deixant d’utilitzar el cap i començant a sentir. És surrealista, boig, irracional… quan estires aquella situació i et permets guiar.te per l’instint, per la improvització, pel joc incontrolat, per l’inconsient. I si això ho comparteixes amb algú es crea un vincle que traspassa tot pq els 2 heu captat la màgia del que no hi és però es percep. Sentiu l’instant que passa, la maravella de la conexió entre dos éssers fora de tota regla establerta i, inebitablement, el nihilisme que t’uneix als altres dins d’aquesta paranoia de vida on la bojeria que no ens permetem experimentar és el més raonable de tot. PQ TOT ÉS TANT ABSURD…